Els camps d'extermini nazi o fàbriques de la mort

​A partir de les dades recollides i estudis anteriors podem classificar les víctimes en dos grups. El grup majoritari que arriba i mor al camp nazi de 1940-1942 i el que hi arriba i mor entre 1942 i 1945.

D'aquest primer grup formen part aquells que van exiliar-se després de la guerra civil i van anar a parar a diferents camps de presoners francesos (com ara Argelers). En aquests camps s'hi tancaven els refugiats que fugien del franquisme i la condemna que els portava Espanya. Allà van estar fins que les autoritats franceses van adonar-se que aquells presoners els podien resultar d'utilitat com a mà d'obra i els van proposar reclutar-los a l'exercit. La major part, farts de les condicions d'aquells camps de confinament van acceptar i van unir-se a les Companyies de Treballadors Estrangers. Fins que els nazis els van capturar a la primavera de 1940 i els van fer presoners. Els van internar en els Stalags, camps de presoners de guerra del Reich. Com a presoners de guerra, en un principi, el tracte rebut era millor que la resta de detinguts i gaudien del privilegi de poder comunicar-se amb les famílies. És gràcies a aquestes cartes que les famílies han deixat a la disposició dels arxius que podem conèixer la situació en què es trobaven i per tant podem recollir les dades més exactes. Moltes de les víctimes no van restar a un sol Stalag sinó que van ser traslladades a altres. Tanmateix, totes al cap d'uns mesos eren portades a un camp de concentració o extermini. Allà durant el 1940 al 1942 van morir per assassinat directe, esgotament o malaltia.

L'itinerari del segon grup és més imprecís i desconegut. Es tracta d'aquells que després de ser tancats als camps francesos no van unir-se a les Companyies de Treballadors Estrangers per fer de mà d'obra sinó que van dedicar-se a impedir l'ocupació alemanya. Finalment també van ser capturats pels nazis o per la policia francesa. Aleshores o bé van ser enviats seguidament a un camp de concentració o d'extermini, o bé abans van ser obligats a fer de mà d'obra per infraestructures.

En el cas de les víctimes del Vallès Occidental cal dir que de la primera ruta, és a dir, primer en el camp de concentració d'Argelers i després van anar a parar a Mauthausen i en alguns casos traslladats posteriorment a Gusen tenim la majoria dels investigats. Però, ens apareixen alguns exemples de la segona ruta, és a dir, a partir de 1943, exemples de l' anomenada resistència com ara: Buchembal, Auschwitz i Dachau.